A molts infants els costen les matemàtiques en algun moment. La discalcúlia és una altra cosa: una dificultat específica i persistent per entendre els nombres i calcular, que es manté tot i practicar i rebre un bon ensenyament.

Què és la discalcúlia

La discalcúlia és una dificultat d’aprenentatge de base neurobiològica que afecta sobretot el sentit del nombre —entendre què representa una quantitat i com es relacionen els nombres entre si— i el càlcul. No s’explica per manca d’intel·ligència ni d’esforç. Als manuals diagnòstics (DSM) es recull com un trastorn específic de l’aprenentatge amb dificultats en les matemàtiques.

De vegades apareix juntament amb altres dificultats, com la dislèxia o el TDAH, i sovint va acompanyada d’ansietat davant les matemàtiques.

Senyals a educació infantil (4 i 5 anys)

  • Li costa comptar en ordre i associar cada nombre a un objecte.
  • No reconeix d’un cop d’ull quantitats petites (un, dos, tres) i les ha de comptar una a una.
  • Li costa dir quin grup té més o menys elements.
  • Li costa reconèixer i anomenar els nombres escrits.

Senyals als primers cursos de primària (6 a 8 anys)

  • Continua comptant amb els dits per a sumes senzilles quan els companys ja no ho fan.
  • No recorda resultats bàsics, com 3 + 4, encara que els hagi practicat molt.
  • Confon l’ordre dels nombres o nombres semblants (12 i 21).
  • Li costa entendre el valor de les xifres: unitats, desenes, centenes.
  • Li costa situar un nombre en una recta o estimar una quantitat.

Senyals a partir dels 8 o 9 anys

  • El càlcul mental és molt lent i depèn d’estratègies molt bàsiques.
  • En els problemes, li costa decidir quina operació s’ha de fer.
  • Té dificultats amb els diners, les hores o les mesures.
  • Sent ansietat o bloqueig davant les matemàtiques, o diu que «no serveix per als nombres».

Cap d’aquests senyals, per si sol, indica discalcúlia. El que importa és que n’apareguin diversos i que es mantinguin tot i practicar.

Quan consultar

Si les dificultats es mantenen durant mesos tot i practicar, o si el teu fill comença a evitar tot el que té a veure amb els nombres, val la pena consultar.

  1. Parla amb el tutor o la tutora i amb l’equip d’orientació de l’escola.
  2. Demana una valoració professional. El diagnòstic el fa un professional —psicòleg, neuropsicòleg o psicopedagog— amb proves específiques.

Què pot fer la família

  • Fes servir els nombres a la vida diària: comptar a la cuina, comparar preus, mesurar, mirar l’hora.
  • Jugueu a jocs de taula amb daus, cartes o taulers numerats.
  • Demana estimacions («quantes cullerades creus que hi caben?») i comproveu-les junts.
  • Treu pressió: valora el raonament, no només el resultat, i evita frases com «jo tampoc no era bo en mates».
  • Coordineu-vos amb l’escola perquè el suport a casa i a l’aula vagi en la mateixa direcció.

Com hi pot ajudar NeurekaLab

NeurekaLab no diagnostica. Avalua el processament numèric i el càlcul a través de les habilitats que intervenen en l’aprenentatge matemàtic —càlcul mental, estimació, transcodificació, línia numèrica, sistema de base 10 i raonament— i mostra quines convé reforçar. Després, les activitats s’adapten al seu nivell i al seu progrés, en sessions curtes de 15 minuts com a màxim.

Més informació a NeurekaLab per a famílies. Si vols aprofundir-hi, llegeix també Les dificultats matemàtiques: com reconèixer-les i intervenir-hi a temps, La línia numèrica mental i L’ansietat matemàtica en els primers anys.