Moltes famílies es fan aquesta pregunta quan veuen que al seu fill o filla li costa llegir més que als companys. Equivocar-se en aprendre a llegir és normal. El que pot indicar dislèxia és que les dificultats es mantinguin en el temps, tot i practicar i rebre ajuda a l’escola.
Què és la dislèxia
La dislèxia és una dificultat específica i persistent per aprendre a llegir amb fluïdesa i precisió. Té una base neurobiològica i no s’explica per manca d’intel·ligència, d’esforç ni d’oportunitats per aprendre, ni per problemes de visió o d’audició. Als manuals diagnòstics (DSM) es recull com un trastorn específic de l’aprenentatge amb dificultats en la lectura.
Sol afectar sobretot la descodificació —convertir les lletres en sons i reconèixer les paraules escrites— i, com a conseqüència, la velocitat lectora, l’ortografia i, de vegades, la comprensió.
Senyals a educació infantil (4 i 5 anys)
- Retard en el llenguatge oral o dificultats de pronunciació que es mantenen.
- Li costa aprendre el nom i el so de les lletres.
- Li costa jugar amb els sons: trobar rimes, separar una paraula en síl·labes o saber amb quin so comença.
- Li costa recordar seqüències, com els dies de la setmana o l’abecedari.
- Hi ha antecedents de dificultats de lectura a la família.
Senyals als primers cursos de primària (6 a 8 anys)
- Li costa molt associar cada lletra amb el seu so.
- Llegeix molt a poc a poc, sil·labejant, i amb errors: canvia, omet o inverteix lletres i síl·labes.
- Confon lletres semblants (b i d, p i q) més enllà del primer curs.
- «Endevina» les paraules a partir de la primera lletra o del dibuix.
- Entén bé un conte quan l’hi llegeixen, però no quan el llegeix sol.
- Evita llegir o es cansa de seguida.
Senyals a partir dels 8 o 9 anys
- Llegeix correctament, però molt a poc a poc i amb molt d’esforç.
- Li costa entendre el que llegeix, perquè gasta l’energia a descodificar.
- Fa moltes faltes d’ortografia, fins i tot en paraules conegudes.
- Li costa aprendre altres llengües.
- Diu que no li agrada llegir, es frustra o comença a pensar que «no serveix per estudiar».
Cap d’aquests senyals, per si sol, vol dir que hi hagi dislèxia. El que importa és que n’apareguin diversos i que es mantinguin.
Quan consultar
Si diversos d’aquests senyals es mantenen durant mesos tot i practicar, o si notes que el teu fill pateix amb la lectura, val la pena consultar. No convé esperar «que maduri»: la detecció precoç redueix l’impacte en la resta de l’aprenentatge.
- Parla amb el tutor o la tutora i amb l’equip d’orientació de l’escola. Veuen l’infant llegir cada dia i poden compartir el que observen.
- Demana una valoració professional. Només un professional —psicòleg, neuropsicòleg o logopeda— pot diagnosticar la dislèxia, a partir de proves específiques i de la història de l’infant.
Què pot fer la família
- Llegiu-li en veu alta i gaudiu junts dels llibres: que la lectura no sigui només un deure.
- Trieu lectures curtes i al seu nivell, encara que semblin fàcils per a la seva edat.
- Valora l’esforç, no la velocitat, i evita les comparacions amb germans o companys.
- Millor sessions curtes i regulars que llargues i de tant en tant.
- Coordineu-vos amb l’escola, perquè el suport a casa i a l’aula vagi en la mateixa direcció.
Com hi pot ajudar NeurekaLab
NeurekaLab no diagnostica. La seva avaluació de lectura distingeix els processos que hi intervenen —la ruta lèxica, la ruta fonològica i la comprensió lectora— i mostra quins li costen més al teu fill. Aquesta informació ajuda a decidir si convé consultar i a orientar el reforç. Després, les activitats s’adapten al seu nivell i al seu progrés, en sessions curtes de 15 minuts com a màxim, amb informes que la família pot entendre.
Més informació a NeurekaLab per a famílies. Si vols aprofundir-hi, llegeix també Identificació precoç i prevenció de la dislèxia i Dislèxia: com detectar les dificultats en la lectura.